La mobilitat urbana de l’AMB, a debat
La mobilitat urbana de l’AMB, a debat
El Col·legi dels Enginyers i les Enginyeres de Camins, Canals i Ports de Catalunya va acollir en el dia d’ahir, l’acte organitzat per l’ens metropolità per a parlar dels reptes de la recuperació urbana de la mobilitat metropolitana dins d’aquest PMMU 2019-2024 i que es va encetar amb una cordial benvinguda del degà del Col·legi, Oriol Altisench.
L’encarregat de presentar les línies mestres d’aquest Pla metropolità de la mobilitat urbana (PMMU) va ser el vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’ÀMB, Antoni Poveda. Va començar posant en relleu com aquesta sèrie de propostes en l’àmbit de la mobilitat ha sigut gràcies a la col·laboració d’experts i un procés participatiu ampli entre les diferents administracions. La pandèmia ens ha situat en un moment clau i de reflexió, va afirmar Poveda. Les restriccions ocasionades arran de la crisi sanitària han suposat una desconfiança en el transport públic i per tant, molts usuaris han retornat a apostar per un vehicle privat que amenaça la qualitat de l’aire, tot i que d’altres han apostat per la bicicleta.
“Cal plantejar escenaris per reforçar el transport públic amb renovacions de flota i millores en la xarxa.”
Antoni Poveda
L’Àrea Metropolitana de Barcelona, en els propers tres anys realitzarà una despesa de 110 milions d’euros addicionals per portar a terme projectes de mobilitat i transició energètica com els que s’han anat realitzant. Exemples clars són la implantació de la Zona de Baixes Emissions (ZBE), la integració tarifària als municipis de la segona corona metropolitana o la transformació de l’eix de la C-245.
Entrant més en aspectes específics i tècnics, van agafar el fil de la conversa Maite Pérez, cap de l’Àrea de Mobilitat de l’IERMB i en Carles Conills, director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’ÀMB. Ambdós han posat en relleu com el PMMU estableix unes directrius de com ha de ser la mobilitat dels propers anys per tal d’assolir l’objectiu de millorar la qualitat de l’aire. Conill va afirmar que quan va acabar la primera onada, van veure que les mesures contemplades al PMMU eren les adients per anar cap a una mobilitat sostenible, però que calia accelerar-les.
L’experiència de Londres
Alex Williams, director de planificació de Transport for London (TfL) va afirmar en la seva intervenció que estan aplicant en l’actualitat un pla de recuperació. Al 2015 el 63% de viatges a la capital anglesa es feien caminant, en bici o en transport públic i l’objectiu al 2041 es que siguin el 80%. Dins d’aquest pla han fet un seguiment sobre el que pensa la gent i un 52% veu segur transportar-se en vehicle privat mentre un 22% veu l’autobús com a insegur. Es per això que Williams ha fet palès que estan concentrant tots els esforços en la neteja dels punts més candents, perquè si s’aplica un sistema de neteja eficaç i segur es dona així una sensació de seguretat a l’usuari. Sent sincer i realista ha dit que cal acceptar que hi haurà un canvi de mentalitat, però cal animar-nos i recordar-nos com era la vida abans de la pandèmia.
“No volem que la recuperació de la mobilitat passi per un increment del vehicle privat”
Alex Williams, Transport for London (TfL)
En relació a la ZBE que s’ha adoptat a l’ÀMB, ha explicat com en diferents àrees del centre de Londres ja s’està aplicant un peatge d’entre 13 i 18 euros segons el tipus de vehicle amb l’objectiu de desincentivar al màxim el vehicle privat. Aquesta Ultra Low Emission Zone (ULEZ) es troba operativa de dilluns a diumenge, les 24 hores del dia. Així mateix, estan invertint en la posada en marxa de nous carrils bici i aplicant estratègies en diferents barris per evitar l’entrada del cotxe. Com s’ha vist reflectit a la Metròpolis de Barcelona, una de les modalitats que ha crescut considerablement és l’ús de les bicicletes. La baixada del passatge, trobant-se en l’actualitat entre un 30-40%, implica idear noves fonts de finançament pels sistemes de transport, ja que el 72% dels ingressos han desaparegut.
La mobilitat urbana del 2024
Finalment, l’acte es va tancar amb una taula rodona on es varen tractar les principals actuacions per la mobilitat del 2024. En ella, hi van participar la Carolyn Daher, Coordinadora de la Iniciativa de Planificació Urbana, Medi Ambient i Salut a ISGlobal, la Ruth Lamas, coordinadora tècnica de la Xarxa de Ciutats per la Bicicleta, l’Andreu Ulied, director a Mcrit i expert en planificació estratègica i estudis d’avaluació d’inversions i polítiques públiques, i l’Uli Wessling, responsable de la secció de planificació del transport públic a l’ÀMB.
En el debat sobre recuperar el passatge perdut durant la pandèmia, alguns dels participants van ser més optimistes que d’altres. L’Andreu Ulied és de l’opinió que cal mantenir una qualitat del servei, transportar a la gent bé i evitar aglomeracions en hores punta. No cal transportar la gent com una mercaderia. La Ruth Lamas va expressar que la por d’una part de la població ha fet perdre l’hàbit de desplaçar-nos en transport públic. Veu adient el fer campanyes de comunicació per generar confiança als usuaris i usuàries. En aquesta línia la Carolyn Daher va manifestar que no podem parlar de risc 0 perque no existeix, però que al transport públic les possibilitats de contraure el virus són mínimes. Daher va aprofitar per dir que els carrils bici han de passar per zones verdes, cal que el viatge sigui agradable per l’usuari. En aquest sentit, Lamas va aportar una dada important dient que el 90% dels desplaçaments en bicicleta dins l’ÀMB són rutes d’entre 8-9 km.
Els conductors i conductores ho han donat tot
Uli Wessling
La distribució urbana de mercaderies (DUM) i la mobilitat en els polígons industrials va ser objecte de debat. El sector del transport en el període 1990-2015 ha crescut en quant a emissions de CO2 i és evident que l’entrega a domicili són quilòmetres extra que no són gratis, tot i que a l’usuari no li comporti normalment cap despesa. Aquests quilòmetres generen tensions en l’espai urbà i té efectes negatius per a la ciutadania, va apuntar Ruth Lamas. L’Andreu Ulied va anar més enllà i va opinar que el transport públic a la demanda ha de ser l’opció ideal en zones on es poc eficient una línia convencional amb una freqüència estipulada.
La velocitat comercial i l’electrificació de l’autobús va concloure aquesta taula. L’Andreu Ulied va admetre que cal millorar-la amb la reducció d’algunes parades que poden trobar-se a pocs metres de distància. Des de l’ÀMB, l’Uli Wessling va posar sobre la taula els tres pilars de l’estratègia de l’ens; creació de nous carrils bus, establir prioritat semafòrica i anar instal·lant parades dobles. Carolyn Daher va apuntar que la tecnologia ha de venir acompanyada d’un canvi d’hàbits i va expressar que no solucionem res si canviem tots els vehicles dièsels/benzina per vehicles elèctrics. Els centres operatius de Gavà i Badalona de la xarxa de gestió indirecta de l’ÀMB ampliaran de 25 a 75 els punts de recàrrega per a seguir avançant en l’electrificació progressiva de la flota. Evidentment, tot forma part d’una mateixa solució, ha manifestat el responsable de la secció de planificació del transport públic a l’ÀMB; els autobusos elèctrics i d’hidrogen són emissions 0. Sobre la seva implantació ha dit que TMB rebrà els propers mesos vuit unitats, com vam recollir fa unes setmanes al Magazín, que es provaran amb els diferents operadors i a partir d’aquí s’estudiarà com portar a terme la seva implantació.
La jornada sobre el PMMMU 2019-2024 l’ha tancat Joan M. Bigas. El director de l’Àrea de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’ÀMB va fer un repàs del que ha donat de si aquest acte participatiu, ja que també hi van poder fer les seves preguntes les més de 250 persones que van seguir l’acte a través de la plataforma ZOOM, tal i com ha informat el departament de premsa de l’ens metropolità.
Referències per a la realització d’aquesta entrada:
- Pla metropolità de mobilitat urbana 2019-2024. Síntesi del Pla (6) – Àrea Metropolitana de Barcelona (amb.cat)
- Ultra Low Emission Zone – Transport for London (tfl.gov.uk)
Llegiu també: